Ja tocava parlar una mica de gastronomia americana... Un que és de vida, i encara no n'havia dit res. La idea típica que un té de com mengen els nord-americans és la de les hamburgueses, els macdònals, els gossos calents (és que freds no valen res) i els pizzahuts. Doncs si hem vingut per trencar tòpics, aquest ha resistit d'allò més bé. Al cap d'un bon parell de mesos, puc dir que aquesta pobra gent no té gastronomia pròpia, mira que è trist. Deixant apart les cuines ètnico-exòtiques que han adoptat (italiana, mexicana, asiàtica) no he sabut trobar, i ningú m'ha dit que pogués, ni un sol restaurant a Missoula on serveixin alguna cosa decentment treballada i que sigui "d'aquí". Lo "d'aquí", mainada, és una hamburguesa i espavila't.
Ara, que això és pel que fa al plat fort. Per les postres, i dolços en general, la cosa ja canvia una mica. I aquí sí que t'ho pots passar més bé (sempre que t'agradi el dolç) amb pastissos, muffins (magdalenes), dònuts gegants i altres porquerietes. Lo bo del cas és que a la majoria de la pastisseria-bolleria, a la massa típica de farina ou i demés li solen posar, ben sovint, els "frutos del bosque" que al mediterrani sec ens poden semblar més aviat estranys, móres apart. Aquí no, aquí està farcit de plantetes de bosc que fan fruits comestibles (els óssos se'n posen les botes): les berries. N'hi ha un munt i ara és el temps de moltes d'elles: huckleberry, raspberry, blackberry, blueberry, cranberry... Les huckleberries, blueberries i cranberries són nabius (Vaccinium), i les raspberries i blackberries són gerds i móres (Rubus). Encara que al Pirineu les tenim, aquí la varietat i l'abundància d'aquestes plantes salvatges és realment gran, gran. I per paladejar-les hi ha moltes opcions: a pal-sec, amb pastissos, amb mermelades... Jo cada dia per esmorzar un parei de torrades amb mermelada artesana de préssec i huckleberry, i nano com te'n llepes els bigotis. Això sí que ha estat una bona troballa. Una curiositat: una de les zones del món on es produeixen aquests fruits a l'engròs, cultivats, i s'exporten a molts països no cal buscar-la a Montana, sinó a prop del Guadalquivir. Sí sí, a les zona maduixera de Huelva també n'hi fan, d'aquests. Berry strange, però cert!
Aquesta foto la vaig fer prop de Glacier, un matí de poca feina que em vaig dedicar a recol·lectar fruits d'aquests (els sàpiens tampoc hem evolucionat tant des dels mamuts, tants anys després de l'agricultura i un sempre tornant als orígens), i en deu minuts, un bon grapat de raspberries i huckleberries per esmorzar:
Aquesta foto la vaig fer prop de Glacier, un matí de poca feina que em vaig dedicar a recol·lectar fruits d'aquests (els sàpiens tampoc hem evolucionat tant des dels mamuts, tants anys després de l'agricultura i un sempre tornant als orígens), i en deu minuts, un bon grapat de raspberries i huckleberries per esmorzar:
5 comentaris:
Mmm... Quina bona pinta tants fruits vermells!!! Una abraçada de finals d'estiu!
Cília
No no, ja hem ben comprovat que tu tampoc no t'encongiras pas a fora de casa, perque aixo d'andrapar mira que t'agrada eh benparigat!!!
Aquest article de les berries mareixeria de revista gastronomica, pero com que en aquest pais d'aquestes revistes no en deuen pas tenir, haurem de fer un article sobre les blackbirris que pots trobar als bars perque ens el publiquin.
Si, si, de totes aquestes menges que parles t'en llepes els dits, el bigotis i les dentetes i tot. Bon profit!
Berry nice posts!
Berry much records!
Perico
Hola Josep!
No sabia que estaves als Estats Units... Ja he llegit per aqui que va prou bé, exceptuant el menjar. Suposo que una molt bona experiència, la natura que tenen per allà és espectacular.
T'hi quedes gaire? Col·labores amb alguna Uni, tens beca o simplement hi estàs treballant per un temps?
Jo ara paro per alemanya. La meva xicota és d'aqui i vaig venir ara farà un any. D'aqui a pocs dies ella acaba la carrera i al novembre anem cap a Zürich a viure una temporada. Allà espero poder anar a passejar i escalar per les muntanyes, que aqui dalt poques n'hi ha (Dormund). Ho trobo a faltar molt de casa, com allà...bé, el temps també el trobo a faltar, que aqui fa un mes que es va acabar l'estiu i només fa que ploure.
Bé, m'alegro que tot et vagi bé, i vaig llegint les teves aventures al blog, ara que l'he descobert! :)
Molta sort en tot i bona estada a l'altre costat de la bassa.
Bones Jordi!! Què fas nano? Tu t'ho has agafat més en serio això de voltar eh, veig. Jo d'aquí menys de dos mesos ja torno cap allà que aquí hi ha perill de congelació a l'hivern. De fet aquest cap de setmana ja nevava a muntanya (són d'altes com el Pirineu). Espero que tot vagi molt bé per allà a dalt i si baixes algun dia per terres catalanes a veure si coincidim!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada