Això es va acabant, mainada. A hores d'ara em queden menys de dos dies a la ja familiar ciutadeta d'Autlán, abans d'emprendre el camí de tornada cap a la terra. Tenim previst de passar un parell de dies a Guadalajara i voltants amb uns amics abans d'agafar l'avió, passar pel contaminadíssim DF i creuar el xarcu fins a la ciutat de les salsitxes i d'allà cap a can Fanga. Ara toquen despedides (de fet ja porto dos sopars de despedida i avui hi ha festa de disfresses, i demà segur que hi haurà l'última cerveseta...), assegurar que seguirem en contacte amb molta gent, donar correus, veure com i en què podem seguir col·laborant amb la gent d'aquí, aconseguir papers, buscar allò que no has fet servir en tot el viatge però que ja no saps on vas deixar, les últimes compres, els últims dinars... i les golondrinas! Aquí "las golondrinas" és una cançó com l'hora dels adéus tan nostrada, però és ben adient perquè les golondrines sempre se'n van però sempre vuelven. Ja veurem quan volvem, espero que algun dia no massa llunyà perquè el lloc i la gent m'han agradat molt, i encara que sembli un tòpic, espero veure'ls un altre cop, és clar que sí!
La veritat, tornar ara que allà plou fa fred i neva no és que motivi massa. Vaja, només dir-vos que el diumenge passat vaig estar a la platja (Melaque) amb una caloreta fantàstica i l'aigua ben tèbia. Amb els pelicans, xatracs i mascarells pescant allà mateix. I acompanyat d'una mexicana i una colombiana, ep! Quin luxe, eh?! Va us en poso una foto perquè veieu com és (i per fer una mica d'enveja cotxina :).
Res família, que aviat un altre cop em teniu per Girona i rodalies enredant la troca com sempre! Fins aviat, ara sí que sí!
