Las fiestas patrias: pan y circo, y si no hay pan, pues circo!

Per continuar engreixant els rumors que he vingut a Mèxic de vacances amb l'excusa de la tesi, aquí en va una de festes i festetes, de fet de la festa mexicana més típica: el dia de la independència! Això va ser la setmana passada, el dilluns i el dimarts. El dilluns la festa començava a la nit, amb el Grito. A Autlán ho feien des de la plaça de la presidencia (l'ajuntament), i es veu que anava de lloar les grandeses de la pàtria i s'acabava amb el crit de "Viva México cabrones! Y no me sean huevones!". Dic "es veu" perquè la Bea, la Isabel (una noia colombiana que ha acabat d'arribar) i jo, vam fer el guiri a base de bé i ens vam equivocar d'hora, i quan vam arribar de sopar ja anaven pels focs artificials i el fi de festa... Va parir!

Però vaja, ens van dir que l'endemà la cosa continuava amb la desfilada i ben de matí ja vam anar a veure què tal. Ben curta, va ser: nens d'escola, bombers, policies i charros van fer mitja horeta de desfilada i ja en van tenir prou. Després, però, feien un espectacle de llençar globus de paper des de davant de l'ajuntament que va estar molt bé. És molt típic això dels globus de paper, aquí. De fet a vegades al vespre en veus algun a volar, i a vegades també a caure sobre un teulat, mig cremat i esparracat... En van deixar anar alguns des de la plaça i després vam anar a esmorzar, tots tres. Com que ens havíem quedat amb ganes de tipisme, de folklore mexicà (aquí en diuen folklor, sense e), què vam fer després? No ho hauríeu dit mai! Cap a la plaça de toros falta gent! Sí sí, la primera vegada que entrava en una plaça de toros jo (a mi aquestes coses...)! Ens vam ajuntar amb en Juanito, la Ruth i l'Enrique perquè ens introduissin en aquests espectacles i cap a dins s'ha dit. Aquí això dels toros és molt i molt típic es veu, però no pas las corridas de banderillero i matador, això només per festes grosses ho deixen, sinó el jaripeo: deixen anar un toro amb un individu muntat a sobre que ha d'evitar que el boví (vaja, una espècie de zebú mal girbat) el llenci pels aires. Com veureu a la foto (el nano en ple vol), no sempre ho aconsegueixen. Però això del jaripeo ens vam adonar aviat que és una camama, del tot: a dins de la plaça, lo que li passi al toro i a l'il·luminat que va a sobre (o per terra), és lo de menys! Posen la banda a tocar tota l'estona, sense parar, i gresca i xerinola! Tothom a ballar! Veies totes les noies de la plaça movent l'esquelet (curiós, els nois tots ben asseguts). O sigui que lo de la "fiesta del toro" era més aviat "la fiesta de la banda y las muchachas bailarinas", aquí. Tot un espectacle, tu.

Vaja, i per anar desmentint els rumors de que he vingut a Mèxic de vacances amb l'excusa de la tesi, acabats els festejos vam pujar a las Joyas un altre cop a fer punts d'escolta d'ocells i mostreig de granes, a la pineda cremada. Ens vam fer un fart de caminar amunt i avall (ja no ens porten amb 4x4 enlloc, ja no ens estimen, i hem d'anar a peu), però el més impactant va ser que durant el camí de pujada a las Joyas ens vam trobar una serp de cascabell de casi dos metres parant el sol al mig de la pista. Us asseguro que fa un respecte, un bitxo d'aquests...!!!! I després un cop a dalt, vam estar a punt de trepitjar-ne una altra de petita que estava assoleiant-se sobre la pinassa! Diuen que les grosses són menys perilloses que les petites, perquè espanten amb la mida, i les petites espanten amb el verí... Sigui com sigui, val més lluny que aprop, aquestes bestioles!

Fins a la propera!

Pluges de setembre

Una setmana més a las Joyas, aquest cop tota sencera, amb més pluja que mai. Deien que cap a finals de setembre ja deixava de ploure però renoi, sembla que les tempestes tropicals i els ciclons li han agafat gust a la costa pacífica (vaja, de pacífica, res) i vam començar dilluns amb un i hem acabat dissabte amb un altre. Un dia de treva entremig, només. En general aquí a l'època de pluges plou només a la tarda, però aquests dies s'hi ha posat al matí, també, i amb ganes. Don Palillo, un senyor de 65 anys que s'ha passat mitja vida treballant a Las Joyas (és un geni aquest home), diu que segons les llunes i no sé què més, que si ara estem així s'estarà plovent fins a mig octubre. "Septiembre, mes llovedor", diu ell. I la resta diuen "Eeey", i fan que sí. A l'octubre es veu que comencen "las secas", que espero amb candeletes. La sort és que he estat 4 dies posant xarxes per agafar ocells i veure la seva dieta al bosc mesòfil, i allà els arbres et fan de paraigües. És com si plogués dos cops, primer del cel a les fulles i després de les fulles al teu cap. Però l'avantatge és que no et cau el ruixat de cop, sinó les gotes a poc a poc, i clar, sempre és millor això que quedar-te xop en dos minuts, que és el que passa fora del bosc. I després d'aquests 4 dies, a fer censos d'ocells, a buscar els dispersors potencials de granes de fruits en llocs cremats. Lo fotut és que anàvem a un lloc que queda lluny de les cabanes, i amb lo malament que s'han posat els camins de fang, ja no s'atreveixen a entrar-hi amb els 4x4 (l'altre dia se n'hi va quedar un d'esconyat que amb prou feines el van poder estirar per treure'l) i hi tenim una hora de caminar, muntanya amunt. Estem fent cames, això sí. En Juanito, l'altre ornitòleg que ve amb mi, diu que s'està "enflacando" amb tant de pujar pendents entre els pins. En fi, que tornarem fets uns figurins...! De totes maneres avui ja no hi hem pogut anar perquè se'ns ha posat a diluviar de bon dematí, o sigui que "ni modo", a esmorzar bé s'ha dit. Ai per cert, de gatot encara no n'he vist ni un... y el puma, apá? Ay mijo, saaaabe!

I demà a la nit, el Grito!

pd. El 20 de setembre, Matagalls-Montserrat! Endavant les atxes els que la feu!!

Las Joyas II: arreglant descosits

Aquest cap de setmana vam tornar a las Joyas per treballar en l'experiment de la tesi. Sí sí, també treballem aquí, no us penseu que ens la passem mirant ocellets, només! El que passa és que a les tardes sempre plou, i molt, i llavors un només pot sortir a fer feina els matins, i a la tarda doncs el que et queda és passejar una mica (no gaire lluny de les cabanes, bona que t'agafi el ruixat), fotografiar ocellets, jugar a cartes, i altres activitats de gran desgast intel·lectual. Buenu, a lu que íbamus: que vam haver de tornar a las Joyas després d'un petit desastre: les trampes de recollida de granes que ens van deixar i vam instal·lar fa un mes van petar per culpa de les pluges (la cinta adhesiva que aguantava el desaigüe de tela mosquitera es va desfer sense remei) i les hem hagut de canviar per un model ultra-modern i infal·lible fet d'un quadrat de tela de polièster gruixuda, lligat a quatre estaques de fusta de pi i amb una tela de galliner collada per sobre perquè els esquirols no es mengin les granes que cauen. Pot semblar rudimentari però així és com es fan. A banda d'això, vam tenir l'aventura de descobrir nous camins per la muntanya a l'hora de tornar a les cabanes, l'experiència d'anar amb un 4x4 Dodge pickup per camins enfangats a tota velocitat amb un conductor sonat (quan vas a la cabina cap problema, però anàvem al darrere al descobert i vam estar a punt de caure més d'una vegada), de disfrutar del bosc mesòfil de muntanya i de les pinedes de pins altíssims, i de participar en un mostreig de coleòpters nocturns amb trampes de llum on venien bàsicament papallones. De tot una mica, ja ho veieu. A petició popular aquesta vegada m'abstinc de posar fotos d'ocells i aquí van només paisatges (primer el mesòfil, després la pineda), fauna de pèl, sargantanes i papallones vàries. Noteu la que fa més d'un pam, realment espectacular, i encara en va venir una altra de més grossa que no vam poder fotografiar!