La filmoteca de Glacier

A la web del parc nacional de Glacier hi tenen penjats uns quants videos d'óssos i altres bitxos peluts (llops, elks, marta, wolverine), fets amb càmeres trampa. La majoria estan molt bé, i n'hi ha que no tenen desperdici (una família de grizzlies fent fora un llop -els petits i tot-, un grizzly llepant la càmera...). L'enllaç és:

http://www.nrmsc.usgs.gov/research/KendallRemoteCamera.htm#video

Glacier National Park

Finalment aquest cap de setmana em vaig arribar al Glacier, el parc nacional de Montana per excel·lència, i del que tothom en parlava meravelles. Anomenat "the crown of the continent", aquest parc creat fa ara just un segle és compartit amb Canadà, siguent Glacier la part d'Estats Units i Waterton la part canadenca (molt més petita). Deixant que hi ha gairebé tota la macrofauna que et puguis imaginar (grizzlies, llops, cérvols, cabres, marmotes...), el que realment impressiona de Glacier és el seu paisatge. És un massís ple de cims i crestes de pedra afilada, boscos de pícees i cedres, cascades, torrents i llacs. I on sembla ser que encara queda algun glaciar mig decent (no hi vam arribar), tot i que per la mida que tenen al mapa no sembla que siguin més granse que el que queda del de l'Aneto.

Havia de ser una visita de cap de setmana però es va quedar en dissabte i prou, perquè el diumenge va arrencar plujós i amb en Dani i la Marga, els amics valencians, vam decidir tornar més aviat. De totes maneres el dia anterior l'havíem aprofitat a base de bé. A Glacier hi ha una carretera d'uns 50 km que creua tot el parc, la Going-to-the-Sun Road. Agafant-la vas passant per una munió de llacs i rierols on la gent es va parant, passeja una estona i continua o se'n torna. Nosaltres ens vam parar al començament d'una de les rutes, el Trail of the Cedars, fins arribar a Avalanche Lake. Consistia en un corriol que començava en un bosc de cedres, i que vorejant un torrent amb unes gorges increïbles, menava cap a un llac encara més increïble després de travessar un bosc de pícees. La panoràmica del llac era espectacular, amb tres cascades llarguíssimes regalimant per la roca del circ glacial (una d'elles sortint des del cim de la carena) fins arribar a baix al llac. La quantitat d'excursionistes i domingueros no desmereixia l'escenari. A la vora uns quants pescadors feien flyfishing i de tant en tant sortia alguna truita, i a dins del llac hi nedava confiat un Goldeneye. Havent dinat vam tornar per on havíem vingut i vam continuar pujant per la carretera fins a Logan Pass, un coll de muntanya que es troba a la divisòria dels dos vessants de les Rocky Mountains (el que en diuen el Continental Divide). Allà vaig fer una passejada d'una horeta fins a Hidden Lake, disfrutant d'unes panoràmiques impressionants i de a proximitat no menys sorprenent de cabretes, muflons, cabirols i marmotes. Després ja se'ns va fer fosc i va ser hora de marxar, després d'haver espremut el dia d'allò més. Us deixo unes quantes fotos. Ja tinc ganes de tornar-hi!!!

Avalanche Lake amb les seves 3 cascades.

Les vistes des de Going-to-the-Sun Road. Més pedra, verd, neu i cascades.

Un confiat white-tailed deer a Logan Pass.

Hidden Lake al capvespre.

Fent-se fosc a Glacier. La mountain goat (la cabreta blanca) completa la postal.

El Farmers Market

Per ser un bon missoulià, hi ha certes activitats de la ciutat que no es poden deixar de fer. Baixar pel riu flotant sobre una càmera de pneumàtic de tractor (!), anar a fer el gelat al Big Dipper o comparar verdures de temporada al Farmers Market en són algunes. Com que els que em coneixeu ja sabeu que sóc força "de vida", les dues últimes (sobretot la segona...) ja les he practicat força. Lo del riu segurament ja arribarà, si la calor repunta aquest agost, que de moment està essent força més frescot i remulladot que el juriol. El Big Dipper (que vol dir "l'Óssa Major") és la gelateria més famosa de la ciutat i fan uns gelats de huckleberry que te'n llepes els bigotis. I el Farmers Market es mereix un comentari apart.
Cada dissabte, si vols verdura de la bona, toca peregrinar cap al Farmers Market. De fet n'hi ha dos, un al costat del riu, on venen més cosa de menjar in situ, i l'altre més endins del downtown, que és on més varietat de verdura hi ha. No és un mercat típic. És un mercat sobretot local, i directe, on el productor ven directament al client, sense intermediaris que s'hi facin la barba d'or. I molt sovit, també ecològic. Els venedors, la gran majoria, són gent de Missoula mateix, que venen el que fan créixer a l'hort. També hi ha pagesos dels voltants (sobretot del Flathead Valley) que porten les seves cireres (em penso que mai n'havia menjat tantes) i bolets (múrgoles!). Si us hi heu passejat una mica, seria com les parades de fora del mercat de Girona, les "dels pagesos". Però n'hi ha moltíssimes més. Una cosa que sorprèn: molts dels pagesos són xinos, vaja, americans, però que els seus avantapassats devien ser els que van venir a construir el ferrocarril (o a fer d'enterramorts, segons les pelis "de l'oeste"). O que no siguin els desplaçats de la presa de les Tres Gorges...
Fenomen sociològic apart, també criden l'atenció les verdures que venen. Aquí la setmana passada encara podies comprar cebes tendres i alls tendres, i era la primera que veia que tenien tomates. Amb una mica d'afició que tingueu, o de culturilla, ja sabreu que d'alls i cebes tendres allà a l'agost no en trobes, i que de tomates ja n'hi ha de fa dies (de fet ara ja hi ha qui en fa conserva!). A Montana tot va més a poc a poc... Què voleu, si aquí surten de les nevades de l'hivern a finals d'abril, i hi tornen a l'octubre. Que llarg que es deu fer l'hivern en aquest país!
Un altre exemple que tot va més a poc a poc, i fent un avanç de la feina que estic fent (per desmentir una mica, una mica i prou, que només estic de vacances...): en boscos que s'han cremat, si aquí mires els ocells que hi viuen durant els 4 primers anys, els de matollar passen de no ser-hi a representar un 10% de totes les espècies que hi viuen, que no és gaire tinguen en compte que a les pinedes que es cremen a Catalunya, en 4 anys passen de ser un 30% a ser el 50%. No només les verdures, les brolles també creixen més ràpid amb la calor mediterrània...

Al diari!

Avui sortim al Punt, versió Western Montana. Notícia de pàgina sencera sobre una sessió d'anellament dilluns passat (que em vaig perdre, però no pas la d'avui al dematí, ni la de demà). Fa goig i tot de veure com escriuen una notícia sobre ocells, educació ambiental i contaminació de rius sense vessar-la (per dir-ho finament). A veure quan n'aprenen els mass media gironins!

http://missoulian.com/lifestyles/recreation/article_53fd638a-a04e-11df-83cb-001cc4c002e0.html

Malalts de tele

El canvi de domicili a Missoula m'ha sortit prou bé. Pago casi la meitat de lloguer (no es ho podíem permitir!!) i tinc tele amb trescentsmil canals per satèl·lit. Que això de veure pelis i sentir xerrar en anglès americanu va prou bé per afinar l'orella i no fer tant el sapastre quan estàs parlant amb la gent del país. És un altre estil de tele, ben bé. Jo que em pensava que el Discovery Channel era una cosa més o menys seriosa, nens quina americanada! Tot a la tremenda! Aquesta setmana fan un especial "Sharkbite week" de taurons, que casi sembla un concurs de qui fa més el beneit banyant-se envoltat de bèsties d'aquestes. Rollo "caçador de cocodrils". La resta de la programació la dediquen a què et pot passar si et queixala un esqual (no pas en Maragall eh, el pobre encara es faria mal ell), quants litres de sang perds, com et desmaies, com xiscles, coses d'aquestes. Menus mal que al final sempre diuen que no sol passar mai això que t'ataqui un tauró. Però ells, per lo que pugui ser, informen.

L'altra cosa interessant és veure les notícies de la CNN. També força a la tremenda, els reportatges que fan, encara que no tant com a la Fox. Al FoxNews la història és castanya a l'Obama cada tres per dos. Ara el punt d'interès és, dia sí dia també (direu el vessament de petroli... doncs no!) una llei que han tret a Arizona per poder interrogar a tothom que va pel carrer i demanar-li si té papers o no, i si és que no, deportat. A la Fox hi tenien l'altre dia un shèriff que estava molt exaltat, que anava proclamant que Estats Units es convertiria en un niu de mexicans delinqüents i traficants si no s'hi feia res, i que l'Obama el que hauria de fer és anar allà i ficar-se a patrullar en comptes de fer el vago a la casa blanca. Com si els traficants no es fessin la barba d'or gràcies a les farinetes que enflairen els fills dels ianquis "de tota la vida" (com l'anterior president sense anar més lluny). A la CNN encara fan entrevistes als immigrants que cullen raïms a Califòrnia, on no hi ha treballat un "natiu" des de fa més de 20 anys. En fi molt interessant tot plegat, no sé a què em recorda. Ara, lo que fan a tots els canals de notícies és mirar-se el llombrígol (a casa en diem així del melic) nacional a més no poder, encara no he estat capaç de trobar cap butlletí que parléssin una mica del "món exterior". I canviant de canal, l'altre dia em va fer molta gràcia veure en Chuck Norris fent anuncis de màquines miraculoses d'aquestes de fer pectorals que es compren per telèfon (2x1 més l'enciclopèdia). Ai Chuck, com ens hem de veure!