Els ocellets de Can Cremat de la Muntanya

Mentres paladejo un tàper de halibut amb samfaina per dinar, aprofitaré per explicar-vos una mica, avui sí, què he fet de feina amb els americans fins ara. Aviam. La idea de venir fins aquest cul de món a fer una estada, apart de perquè estava ple de muntanyes i bitxos (tot juga), ve de que és el lloc on probablement s'ha treballat més el tema de què els hi passa als ocells quan es crema un bosc, i quan després es talla. Com que m'he passat els últims 3 anyets trescant per brolles i pinedes cremades de l'Empordà fent més o menys el mateix, se'ns va ocórrer que podria estar bé comparar tots dos llocs: Catalunya versus Montana! El picot garser gros versus el black-backed woodpecker! El cotoliu versus la bald eagle (ai pobret)!
Doncs després de dos mesos i Escaig (que era aquella toia que va jugar de pseudo-davanter al Barça un temps, alguns ho recordareu, al costat dels mítics Angoy i Jordi Cruyff) remenant bases de dades dels ocells de Can Cremat d'aquí i d'allà, del dret i del revés, del revés i del dret i tornem a començar, per fi he arribat a tenir uns resultats prou decents que han convençut força al personal. Catalunya i Montana, per molt que pugui semblar inversemblant, comparteixen algunes reaccions dels ocells a la tala del bosc cremat. Els ocells de bosc, picots i pica-soques, mallerengues i raspinells, quan tallen els arbres després d'un incendi, se'n van a fer punyetes tant a un lloc com a un altre. Oh quina grossa, el gran descobriment, direu, per això se n'havia d'anar a Montana? No s'ho podia imaginar des de casa seu, això, aquest? Quin frau! Espera't, amic lector, no vagis tan depressa. Amics meus, com és ben sabut no tot és blanc o negre, en el món de la ploma (si no que li preguntin a en Freddie Mercury). A Catalunya, aquesta mena d'ocells de bosc desapareixen gairebé completament quan es tala un bosc. A Montana, no; n'hi ha menys, però també n'hi trobes prous. O carai, i per què deu ser això? Si els hi foten els arbres perquè coi s'hi queden? Po-què-pà-lògic això! Aquest en Rost s'ho deu haver inventat! Com que lo primer era una collonada! Ja ho deiem ja! A la foguera! Un moment, un moment. Tot té la seva explicació. A Catalunya, quan es talla un bosc cremat, normalment es fa a sac, tot fora i en tota l'extensió de l'incendi. Els boscos són privats i el que es vol és fer quartos amb la fusta. Aquí no, els boscos són públics i es gestionen en petites parcel·les d'unes quantes hectàrees, algunes es tallen, altres no. Fins i tot a les que es tallen alguns arbres se solen deixar. I les mallerengues (les chickadees) quan van d'un tall de bosc a un altre passen per aquests arbres aïllats, també. Ja ho teniu. Ah, malfiat, ho veus? El que passa amb els tallarols, warblers, i altres ocells que més aviat tan-se'ls-hi-en-dóna dels arbres també té el seu què. Però resulta que ja m'he acabat el peix amb sanfaina i me'n vaig a fer el cafè amb la Megan, l'Anna i la Kristina. Com diu el meu amic Dani, au pos!