Torno a obrir el bloc! Fa uns mesos explicava les aventurilles per Mèxic, i ara serà per explicar les de Montana, on m'estaré quatre mesets... Can Puma segueix obert, perquè aquí dalt també n'hi ha de bitxarracos d'aquests (aquí en diuen "mountain lions"). Si per Jalisco se les havien de veure amb jaguars i ocelots, aquí al nord els seus companys de pati són grizzlies i llops. Que no els hi falti pas l'entreteniment!
Vaig arribar a Montana el diumenge, aquest cop amb un viatge sense sustos com l'anterior. Moltes preguntetes i controls però cap intent de repatriació, cosa que s'agraeix. A l'aeroport de Missoula ja m'esperava en Dick, el meu jefe del projecte, que em va portar cap a casa seva i em va convidar a sopar amb tota la família, la mar de simpàtics tots. Tant, que el seu fill, que anava a anellar ocells amb una colla l'endemà, em va dir si m'hi volia apuntar. I ja em teniu acabat d'aterrar i just el dia després ja a voltar per Montana, a Black Creek, una vall plena de rierols, plens de truites i també de pescadors. Es veu que l'anellament aquest és dins d'un estudi que paga el govern sobre biodiversitat 
en zones de ribera. Podria semblar que aquí dalt tot és molt salvatge i tal, i que no hi ha masses problemes ambientals, però la veritat és que s'hi ha fet mineria des de fa una pila d'anys i molts rius tenen els sediments carregats de metalls pesants, rollo Flix vaja. I ara hi ha un macroprojecte de restauració per netejar tots aquests sediments, el més car de la història dels USA segons em van explicar. Potser aviat serà el segon més car, amb com estan les coses amb l'empastifada de petroli del golf de Mèxic. I ahir al matí, per no perdre pistonada vaig acompanyar en Dick a fer censos d'ocells per boscos cremats d'aquí a prop de la ciutat, a Black Mountain (Black Mountain, Black Creek... ho veuen tot molt negre aquesta gent!). Uns boscos prou semblants a les pinedes de Mèxic, només que aquí es rosteix tot l'arbre normalment, i allà només el sotabosc. Molts de picots borinant pels arbres cremats, i poca regeneració passats set anys després de l'incendi. Als làrix (un tipus d'arbre, no confondre amb les gavines, que són làrids) sembla que els hi va de conya el foc, només hi havia plançons d'aquests, que a més poden rebrotar de branca. Molt xulo tot plegat.
Vaja que ha estat arribar i avorrir-me molt. Avui el jefe ha marxat de vacances a veure els sogres a Michigan i aprofitaré una mica per conèixer la ciutat aquests dies. Per cert que aquí el temps és ben boig, hem passat dos dies amb una calor i un solarro que podíem coure ous pel carrer, a 35 graus des de mig matí fins a les set de la tarda (i res de fresca a la nit), i ahir va començar a ennuvolar-se i va fotre una tempesta d'aquí t'espero. Una thunderstorm, a que sóna bé? Com a mínim va servir per refrescar una mica que ja convenia. Ala, fins a la propera!
en zones de ribera. Podria semblar que aquí dalt tot és molt salvatge i tal, i que no hi ha masses problemes ambientals, però la veritat és que s'hi ha fet mineria des de fa una pila d'anys i molts rius tenen els sediments carregats de metalls pesants, rollo Flix vaja. I ara hi ha un macroprojecte de restauració per netejar tots aquests sediments, el més car de la història dels USA segons em van explicar. Potser aviat serà el segon més car, amb com estan les coses amb l'empastifada de petroli del golf de Mèxic. I ahir al matí, per no perdre pistonada vaig acompanyar en Dick a fer censos d'ocells per boscos cremats d'aquí a prop de la ciutat, a Black Mountain (Black Mountain, Black Creek... ho veuen tot molt negre aquesta gent!). Uns boscos prou semblants a les pinedes de Mèxic, només que aquí es rosteix tot l'arbre normalment, i allà només el sotabosc. Molts de picots borinant pels arbres cremats, i poca regeneració passats set anys després de l'incendi. Als làrix (un tipus d'arbre, no confondre amb les gavines, que són làrids) sembla que els hi va de conya el foc, només hi havia plançons d'aquests, que a més poden rebrotar de branca. Molt xulo tot plegat.Vaja que ha estat arribar i avorrir-me molt. Avui el jefe ha marxat de vacances a veure els sogres a Michigan i aprofitaré una mica per conèixer la ciutat aquests dies. Per cert que aquí el temps és ben boig, hem passat dos dies amb una calor i un solarro que podíem coure ous pel carrer, a 35 graus des de mig matí fins a les set de la tarda (i res de fresca a la nit), i ahir va començar a ennuvolar-se i va fotre una tempesta d'aquí t'espero. Una thunderstorm, a que sóna bé? Com a mínim va servir per refrescar una mica que ja convenia. Ala, fins a la propera!
