Malalts de tele

El canvi de domicili a Missoula m'ha sortit prou bé. Pago casi la meitat de lloguer (no es ho podíem permitir!!) i tinc tele amb trescentsmil canals per satèl·lit. Que això de veure pelis i sentir xerrar en anglès americanu va prou bé per afinar l'orella i no fer tant el sapastre quan estàs parlant amb la gent del país. És un altre estil de tele, ben bé. Jo que em pensava que el Discovery Channel era una cosa més o menys seriosa, nens quina americanada! Tot a la tremenda! Aquesta setmana fan un especial "Sharkbite week" de taurons, que casi sembla un concurs de qui fa més el beneit banyant-se envoltat de bèsties d'aquestes. Rollo "caçador de cocodrils". La resta de la programació la dediquen a què et pot passar si et queixala un esqual (no pas en Maragall eh, el pobre encara es faria mal ell), quants litres de sang perds, com et desmaies, com xiscles, coses d'aquestes. Menus mal que al final sempre diuen que no sol passar mai això que t'ataqui un tauró. Però ells, per lo que pugui ser, informen.

L'altra cosa interessant és veure les notícies de la CNN. També força a la tremenda, els reportatges que fan, encara que no tant com a la Fox. Al FoxNews la història és castanya a l'Obama cada tres per dos. Ara el punt d'interès és, dia sí dia també (direu el vessament de petroli... doncs no!) una llei que han tret a Arizona per poder interrogar a tothom que va pel carrer i demanar-li si té papers o no, i si és que no, deportat. A la Fox hi tenien l'altre dia un shèriff que estava molt exaltat, que anava proclamant que Estats Units es convertiria en un niu de mexicans delinqüents i traficants si no s'hi feia res, i que l'Obama el que hauria de fer és anar allà i ficar-se a patrullar en comptes de fer el vago a la casa blanca. Com si els traficants no es fessin la barba d'or gràcies a les farinetes que enflairen els fills dels ianquis "de tota la vida" (com l'anterior president sense anar més lluny). A la CNN encara fan entrevistes als immigrants que cullen raïms a Califòrnia, on no hi ha treballat un "natiu" des de fa més de 20 anys. En fi molt interessant tot plegat, no sé a què em recorda. Ara, lo que fan a tots els canals de notícies és mirar-se el llombrígol (a casa en diem així del melic) nacional a més no poder, encara no he estat capaç de trobar cap butlletí que parléssin una mica del "món exterior". I canviant de canal, l'altre dia em va fer molta gràcia veure en Chuck Norris fent anuncis de màquines miraculoses d'aquestes de fer pectorals que es compren per telèfon (2x1 més l'enciclopèdia). Ai Chuck, com ens hem de veure!