Perseguint peixateres

Tranquils, no us preocupeu per aquest títol. No és que m'hagi vingut una repentina predilecció per les femelles de poderoses cordes vocals adornades amb devantal i guants de plàstic, ni que trobi secsi el tisorar ventrades de llenguado amb l'art que només ho saben fer les assalariades del càrtel del julivert (no us ho perdéssiu, sisplau: http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2009/02/matematiques-per-peixateres.html). No us equivoqueu: com ja deuen haver endevinat les vostres ments perspicaces, això s'ha de tractar d'una nova experiència ornitològica per Can Puma...

Esfestivament, el dimecres passat vaig ser col·laborador per un dia de l'equip que estudia les àguiles pescadores de l'oest de Montana. El que fan és, per una part marcar els pollets amb anelles de colors quan són al niu, per veure si tornen per aquí dalt a criar, i per una altra, el que vaig trobar més interessant, n'agafen mostres de sang i de plomes per mirar-ne les concentracions de metalls pesants. Com em penso que ja havia dit en algun altre capítol d'aquest bloc, Montana va tenir durant dècades una intensa activitat minera, que ha anat minvant a mesura que han anat apareixent noves regulacions relacionades amb l'impacte ambiental. Suposo que això deu haver anat lligat amb l'increment de la mineria a l'Amèrica del Sud, en una nova mena de deslocalització. Sigui com sigui, la mineria de coure, or i plata va emplenar els rius de mercuri i altres metalls pesants, que han passat als peixos i a les àguiles pescadores tal com ho va fer el DDT a la seva època. L'interessant del que estan trobant aquesta gent en els seus treballs i anàlisis és que les àguiles tenen diferents concentracions de mercuri en nius situats en diferents conques, depenent de l'activitat minera de cada lloc. Sigui com sigui, han trobat concentracions de mercuri que multipliquen per cent els màxims que es consideren tòxics en humans. Això sembla que pot ser letal per les àguiles en fase embrionària, perquè en les zones més contaminades és on més ous deixen de convertir-se en pollets. De totes maneres, els pollets que tenen aquests nivells de mercuri tiren endavant, sembla ser que perquè el mercuri s'associa a una proteïna que intervé en la formació de les plomes de manera que el poden expulsar cap a fora. Aquesta gent treballa sobre una trentena de nius, dels prop de 40 que hi ha només a la rodalia de Missoula. A l'oest de Montana n'hi ha uns 200, de nius, encara que fa unes poques dècades aquesta àguila, com la calba o el falcó pelegrí, anaven camí de l'extinció als Estats Units per l'efecte del DDT.
El coordinador és un home que es diu Erick Greene, un paio molt interessant i simpàtic que resulta que és canadenc, de prop de Montreal, per tant Québec. Però dels angloparlants de Québec, i no massa separatista per cert. Els de la seva corda, lo del referèndum ells en diuen "never-endum", perquè mai acaben d'arribar a la majoria suficient. Lo important del cas és que, siguis del costat que siguis, t'ho puguis agafar amb sentit de l'humor...
Per acabar, una pícxur de la infraestructura ianqui per emprenyar ocellets (no s'estan de res aquesta gent):