Finalment aquest cap de setmana em vaig arribar al Glacier, el parc nacional de Montana per excel·lència, i del que tothom en parlava meravelles. Anomenat "the crown of the continent", aquest parc creat fa ara just un segle és compartit amb Canadà, siguent Glacier la part d'Estats Units i Waterton la part canadenca (molt més petita). Deixant que hi ha gairebé tota la macrofauna que et puguis imaginar (grizzlies, llops, cérvols, cabres, marmotes...), el que realment impressiona de Glacier és el seu paisatge. És un massís ple de cims i crestes de pedra afilada, boscos de pícees i cedres, cascades, torrents i llacs. I on sembla ser que encara queda algun glaciar mig decent (no hi vam arribar), tot i que per la mida que tenen al mapa no sembla que siguin més granse que el que queda del de l'Aneto.
Havia de ser una visita de cap de setmana però es va quedar en dissabte i prou, perquè el diumenge va arrencar plujós i amb en Dani i la Marga, els amics valencians, vam decidir tornar més aviat. De totes maneres el dia anterior l'havíem aprofitat a base de bé. A Glacier hi ha una carretera d'uns 50 km que creua tot el parc, la Going-to-the-Sun Road. Agafant-la vas passant per una munió de llacs i rierols on la gent es va parant, passeja una estona i continua o se'n torna. Nosaltres ens vam parar al començament d'una de les rutes, el Trail of the Cedars, fins arribar a Avalanche Lake. Consistia en un corriol que començava en un bosc de cedres, i que vorejant un torrent amb unes gorges increïbles, menava cap a un llac encara més increïble després de travessar un bosc de pícees. La panoràmica del llac era espectacular, amb tres cascades llarguíssimes regalimant per la roca del circ glacial (una d'elles sortint des del cim de la carena) fins arribar a baix al llac. La quantitat d'excursionistes i domingueros no desmereixia l'escenari. A la vora uns quants pescadors feien flyfishing i de tant en tant sortia alguna truita, i a dins del llac hi nedava confiat un Goldeneye. Havent dinat vam tornar per on havíem vingut i vam continuar pujant per la carretera fins a Logan Pass, un coll de muntanya que es troba a la divisòria dels dos vessants de les Rocky Mountains (el que en diuen el Continental Divide). Allà vaig fer una passejada d'una horeta fins a Hidden Lake, disfrutant d'unes panoràmiques impressionants i de a proximitat no menys sorprenent de cabretes, muflons, cabirols i marmotes. Després ja se'ns va fer fosc i va ser hora de marxar, després d'haver espremut el dia d'allò més. Us deixo unes quantes fotos. Ja tinc ganes de tornar-hi!!!
Avalanche Lake amb les seves 3 cascades.
Les vistes des de Going-to-the-Sun Road. Més pedra, verd, neu i cascades.
Un confiat white-tailed deer a Logan Pass.
Hidden Lake al capvespre.
Fent-se fosc a Glacier. La mountain goat (la cabreta blanca) completa la postal.
1 comentari:
Quina passada les fotos! Si si aquest lloc deu ser espectacular. Jep a veure si ho pots tornar a disfrutar.
Publica un comentari a l'entrada