Els missoulians

No són cap tribu ni venen de cap planeta llunyà, no us confongueu no, són els habitants de Missoula, la bonica ciutat montanesa a la que estic visquent. Amb una setmaneta de voltar per aquí ja tinc el ingredients per fer-vos una primera anàlisi (totalment tendenciosa, evidentment) d'aquesta ciutat i els seus moradors. L'estereotip del nord americà que veiem per la rambla de Barcelona, lu cual en poques paraules podria ser fesonomia vikinga, camisa màniga llarga, pantalons curts i xancletes, és completament cert, norma general. Coses que criden l'atenció: aquesta gent van a tot arreu amb una ampolla a la mà (em refereixo al recipient, no a que hi tinguin cap durícia o callu), ampolla que pot estar plena d'aigua, o alternativament, i en aquest cas pren una forma de termo, de cafè. És a dir, o van ximant aigua o van ximant cafè, pertot arreu. Una noia del Center (que fardón eh això del Center!), l'Anna, em va dir que lo de l'aigua és per no deshidratar-se. Lo del cafè deu ser per contrarrestar, suposo jo, amb la pixanera que fa venir, i a més siguent d'aquests americans tipu perola de mig litre. Més coses: si el cafè el fan amb llet, que sigui desnatada! La mateixa noia d'abans, l'Anna, també em va aclarir que era per les calories. Per contrarrestar les de les hamburgueses, supòsut jo. Potser per lo mateix de les calories, aquí la gent va molt amb bici. Però molt, molt. Carrils bici a tot arreu i pàrquings de bici a tutiplèn. Jo ja m'he integrat i n'he llogat una (a la uni hi ha un servei de lloguer), que és com la de la senyora Fletcher, amb manillar cap enrere, amb cistellet, i casi tan cutre i tot. Però que diguin el que vulguin, que s'hi va molt bé.

La universitat és grandeta, els edificis d'obra vista i amb gespa a tot arreu. I tot minat d'esquirols, dels que pugen als arbres eh, que aquí de fer vaga no en són gaire em sembla. El que crida l'atenció és el peassu grizzly que tenen d'estàtua a la plaça del campus, ben gros ell (veure foto), que guarda el rectorat, que queda per darrere, i més endarrere encara, la muntanya de la universitat! Sí, la uni té una muntanya! I hi van construir una "M" de pedra que es veu de tots costats, i la gent hi puja a caminar (vindria a ser com la pujada a St. Miquel pels gironins). Pel meu departament la gent tots son molts simpàtics, molt amables, molt xerraires. Però lo dels àpats com a acte social ho deixen pels mediterranis i llatins: a l'hora de dinar, cadascú amb el seu tàper com a Girona, però se'l mengen davant de l'ordinador!!! I cadascú a la seva, un altre rollo, ben bé.

I la ciutat què tal? Missoula, que es pronuncia "Mazula" (com Montana es pronuncia "Mentxena"), és la meitat de gros que Girona en nombre d'habitants però ve a ocupar lo mateix en extensió, perquè tot són cases unifamiliars posades en una quadrícula. Veure panoràmica adjunta, feta des de la "M" de la muntanya de la uni (campus en primer terme, estadi de futbol americà inclòs). Missoula està sita en una vall on desemboquen un parell de rius, el Bitterroot i el Clark Fork. Aquest últim entra per una vall que en diuen el Hellgate Canyon. La "porta de l'infern", vaja. Es veu que li van posar aquest nom perquè els indis Blackfeet (els "peus negres") atonyinaven de valent els indis Salish (els "salesians"... o no) quan passaven per allà ben fumats amb la pipa de tornada de caçar el bisó. I tan amics. Per la vegetació dels voltants (pi de muntanya) i pel clima (tan fa calor com fresqueta) em fa pensar en un Camprodon a l'americana, per exemple. Pel riu aquest gros, el Clark Fork, hi ha sempre un taco de gent pescant amb mosca, però encara no he vist ningú traient una trista truita. Ara, també s'hi veuen àguiles pescadores (i una àguila calba i tot), cosa que vol dir que de peix n'hi ha d'haver per uebs. Tot al voltant del riu hi ha passejos i parcs súper ben cuidats, amb rètols de fauna i flora, molt ben conservat tot, reciclatge per tot arreu... Fa pensar per un moment que tenen consciència ambiental urbanita de debò, un pas per davant de la que tenim a Catalunya. Però vaja, amb la de petroli que necessiten per fer moure els monstres que condueixen potser no s'hi fixen gaire. I amb la de vedella que necessiten per aconseguir els fenòmenus esfèrics que es veuen pel carrer (hi ha cada bocoi!), potser tampoc massa. Buenu, com que no vull pas començar un míting ara, ho deixarem aquí això. La propera entrada al bloc serà més naturalística (i botànica), va. Fins aviat. Cuidin-se. I si refresca, un jerseiet. No agafessin pas un refredadot. Vinga doncs, 3-24...


ps. Per cert, això que hi hagi problemes amb óssos i ramats aquí no els hi ve pas de nou. Aquí, amb pollastres i el que es posi per davant... Mireu, mireu la premsa local:
http://missoulian.com/news/local/article_e8a10bdc-84c8-11df-a4e8-001cc4c002e0.html