El National Bison Range

Si sou gaire donats a les pelis "de l'oeste", us sonarà que de tant en tant hi sortia en Buffalo Bill acri-Bill-ant bisonts amb el seu winchester, fins que no en quedava ni un. Això no devia ser tant diferent del que va passar en realitat, perquè es veu que quan els primers palidutxos van posar els peus a Amèrica van quedar esmaperduts, esglaiats, esparverats, favagirats i estamordits de la quantitat de búfals, és a dir de bisonts, que hi arribava a haver pasturant les praderies. I com que era gent molt cultivada, tots amants de la natura, socis de Greenpeace i votants d'Iniciativa, es van dedicar a aniquil·lar-los fins que no en van quedar més de cent de salvatges (poca broma eh!). Llavors devien pensar que ja n'hi havia prou de mastegar bistec dur de búfal i van començar a posar vaques pertot arreu. I quan més endavant els hi va donar la dèria conservacionista, van decidir fer una reserva de bisonts aquí a Montana, a tres quarts d'hora de Missoula, el National Bison Range.

Un lloc que evidentment, no em podia pas deixar escapar. Aquest dissabte amb els veïns vam fer via cap allà i va ser arribar i moldre (sí Joan, sense segar que la praderia no dóna per gaire). Al primer revolt, un parell de bisonts. Quin tros de bèstia, són el doble de grossos que una vaca (perlomenus!). Després vam continuar i en vam veure centenars més, acompanyats de pronghorn antelopes, white-tailed deers (un bambi inclòs), un ramat d'elks i un bon grapat d'ocells, també, (xoriguers, arpella pàl·lida, àguila daurada, sparrows, robins...). Des d'allà mateix vam disfrutar d'una bona panoràmica de les Mission Mountains, el massís que hi ha just abans del Glacier Nat. Park, i que encara tenien força neu. I abans de tornar ens vam posar un hackleberry shake entre pit i espatlla que era glòria (David, potser haguessis levitat una mica i tot!).

La part que et deixa un regustet una mica trist és que descobreixes que aquest Bison Range, de fet, no és cap reserva natural, sinó com un gran zoo de deu mil hectàrees, perquè està tancat amb malla cinegètica i fil d'espina per tots costats. O sigui que molt bonic, conservem els bisonts, però que no se'ns escampin massa. Que no es desmadri la cosa. Aquest estiu algun "indeseable" proposava posar un tancat al parc dels Aiguamolls perquè els animals no en sortissin... doncs per aquí va la idea amb els bisonts.

Va, us deixo unes quantes fotos perquè us creixin una mica més les dents:

Bison/buffalo (Bison bison)


White-tailed deer (Odocoileus virginianus)

Elk bucks (Cervus canadensis)


American robin (Turdus migratorius)


Eastern kingbird (Tyrannus tyrannus)


Osprey (Pandion haliaetus), la mateixa àguila pescadora d'Europa


Meadowlark (Sturnella neglecta), una mica remullat després del xàfec


Red-tailed hawk (Buteo jamaicensis)


Bucòlic paisatge montanil. Big sky country!


Els cims nevats de les Mission Mountains


I per acabar, els bisonts sota la pluja d'una tempesta d'estiu