Com que aquests dies encara no hi ha el boss (torna dilluns) i de feina tampoc és que n'hi hagi massa (Pere, Pitu, no us enfadeu eh, ja l'acabaré la tesi un dia o altre), he aprofitat per acompanyar la gent de l'ASC a anellar ocells (banding, no ringing com diuen els anglesos) en un projecte que tenen de boscos de ribera i contaminació per metalls pesants. Per contextualitzar: Montana, tot i semblar ser el novamás del wilderness, ha tingut des de fa dècades la principal càrregar minera d'Estats Units, cosa que ha fet que molts rius hagin rebut lixiviats carregats de metalls pesants procedents de les mines durant anys i anys. I això fa que a les zones més castigades la vegetació de ribera sigui pobríssima. Aquesta gent el que mira doncs és si les comunitats d'ocells també es veuen afectades per això, i comparen un parell de llocs ben conservats amb un de fet caldo. Per posar un exemple de com està això dels metalls, fa uns anys van fer un estudi amb àguiles pescadores, que aquí n'hi ha un niu, i van trobar que la concentració de metalls pesants que tenien a la sang estava pels núvols, uns nivells que en humans es considerarien tòxics (i pesem una mica més que una àguila d'aquestes...).
De fet sobre aquest tema, la recerca bona la fan amb censos (uns 500), i això de l'anellament és més educació ambiental que altra cosa em sembla. De fet aprofiten i aquests 3 punts, de fet, estan enmarcats en un projecte nacional de seguiment d'ocells a llarg termini, el MAPS. Els anelladors, en particular, no és que tinguin una gran experiència amb el tema (jo era el més veterano, ja em direu!!). Definitivament la formació que es demana a Catalunya per anellar és força més exigent, tot i que aquí sembla que són més estrictes amb els permisos per anellar, hi ha d'haver un projecte a darrera, cosa que a casa no passa... Les zones aquestes ben conservades de ribera són una passada, en especial la primera que vaig visitar (The Valley of the Moon, a 20 minuts de Missoula), un herbassar de canyís baix amb rierols, bosc de ribera, arbustos... que està minat d'ocells. Aquí en van algunes fotos.
De fet sobre aquest tema, la recerca bona la fan amb censos (uns 500), i això de l'anellament és més educació ambiental que altra cosa em sembla. De fet aprofiten i aquests 3 punts, de fet, estan enmarcats en un projecte nacional de seguiment d'ocells a llarg termini, el MAPS. Els anelladors, en particular, no és que tinguin una gran experiència amb el tema (jo era el més veterano, ja em direu!!). Definitivament la formació que es demana a Catalunya per anellar és força més exigent, tot i que aquí sembla que són més estrictes amb els permisos per anellar, hi ha d'haver un projecte a darrera, cosa que a casa no passa... Les zones aquestes ben conservades de ribera són una passada, en especial la primera que vaig visitar (The Valley of the Moon, a 20 minuts de Missoula), un herbassar de canyís baix amb rierols, bosc de ribera, arbustos... que està minat d'ocells. Aquí en van algunes fotos.
The Valley of the Moon
Red-napped Sapsucker (Sphyrapicus nuchalis)
Waxwing (Bombycilla cedrorum)
1 comentari:
S'entén, s'entén, jo també ho faria!
Publica un comentari a l'entrada