Cotorres a la Costa Nord de Jalisco

Aquest cap de setmana he tingut la sort de poder anar al cens de psitàcids (guacamaies, lloros i cotorres) que organitzen dos cops l'any uns amics d'Autlán. El seguiment el fan des de fa ja 5 anys a la costa nord de Jalisco, a Cabo Corrientes. Això està situat a unes 5 hores d'Aultán, conduint a bon ritme, i per carretera de corbes bona part del camí. En total érem una trentena i portàvem estudiants de la universitat, també (una espècie de pràctiques d'eco de poblacions, però de lloros en comptes de daines i en bosc tropical en comptes dels aiguamolls de l'Empordà). La cosa consistia en tenir la base d'operacions en un ranxo del Tuito, un poble prou bonic de Cabo Corrientes, on menjàvem i dormíem, i des d'allà distribuir la gent en 9 punts d'observació, on havíem de comptar les guacamaies i cotorres que veiéssim durant tot el dia, de sol a sol (descansant 3 hores al migdia). La història està que la guacamaia verda (Ara militaris) està amenaçada a nivell global, i les cotorres en general estan sotmeses a un pressió enorme de saqueig i expoli de nius per part de la gent de la zona, que roba els pollets per vendre'ls per unes sumes que per ells són astronòmiques. En paraules de la gent del poble, que reconeixien obertament (després d'algun glop de cervesa o de raicilla, un licor d'agave que fa veure les estrelles) que les robaven dels nius i després les feien criar a casa, la qual cosa converteix a les cries de les cotorres robades en legals per vendre. De resultes, aquestes espècies van de baixa a tot el país. Un autèntic repte de conservació, que implica la col·laboració inevitable, i el canvi de mentalitat, de la gent local. Jo de guacamaia no vaig tenir la sort de veure'n cap, sí d'escoltar-la, però vaig veure un parell d'espècies de cotorres. És francament bonic veure aquests bitxos, escandalosos a més no poder, visquent en llibertat al seu medi de bosc tropical i no tancats en una gàbia, on sempre hem estat acostumats a veure'ls! Us passo una foto d'una d'aquestes cotorres, Aratinga canicularis, la més "explotada" de Mèxic, que potser podreu trobar a alguna botiga d'animals de Girona o Barcelona. L'arbre sobre el que està, per cert, és un Quercus.

Aquesta setmana la passaré sencera a Las Joyas, i el proper cap de setmana torno al Nevado, aquest cop a anellar colibrís...