Sant tornem-hi

Aquest cap de setmana passat he fet descans a la platja (direu, com si estigués gaire cansat aquest, també... i teniu tota la raó). Vam anar amb uns amics a la costa pacífica de Jalisco, on vam trobar uns amics d'aquests amics, que també portaven alguns amics, vaja que en definitiva érem una bona colla. L'aigua del Pacífic era una autèntica sopa d'escudella (ho dic per la temperatura, no pels tropessons), ben blava, i venia molt bé fer un bany entre pelicans i mascarells. El dissabte vam fer un remember de com ballar banda, que no és massa complicat (la salsa ja són figues d'un altre paner) i ves per on, vaig conèixer un mexicà que havia estudiat un any i mig el màster a la Pompeu Fabra. No deixant de ser això curiós, em va explicar que el seu pare havia viscut a Montpeller un temporada, i que en alguna visita a Catalunya havia comprat un disc d'en Llach i que l'escoltaven quan eren petits, cosa que ja és força més que una bona anècdota, arribant a l'espectacular quan el nano va, treu la guitarra i es posa a cantar "Que tinguem sort", en català!!! Per caure de culs, vaja, gairebé m'emocionut i tot. Vam fer un bon duet amb en Chepe, sí senyor. El diumenge, l'únic destacable entre el gossisme general va ser el ceviche de peix que els hi vaig preparar a tots, que es van quedar amb quatre pams de nas, i mig. Recepta jalisciense apuntada, ja us en faré a la tornada no patiu.

I havent tornat em trobo que dilluns fan festa. Alguna cosa de la revolució i tal. Quin començar tan estressant, eh? Sort que avui ja he pogut començar a treballar un altre cop amb lo meu, m'han assignat un despatxet molt modest, he fet còpies de les claus, m'han hagut de canviar el fluorescent perquè estava treballant amb el frontal (aquí es fa fosc a les sis, horari d'hivern també). I solucionats els problemes tècnico-logístico-administratius, ja he pogut començar a treballar a tot drap amb les granes, que qui les va parir, sembla que criin: del repàs que estic fent a la classificació d'en Juanito, i ja en porto més de la meitat, me'n surten 958 (el divendres eren 800 i poc). Millor tu, com més xixa millor! I avui per sopar ja no ho he pogut evitar més i m'he hagut de fer un arròs amb verdures amb oli d'oliva, que tant de taco amb chile ja se m'estava atravessant una mica, la veritat.

Perspectives de futur: demà i dijous, granes. Divendres a diumenge, a la costa un altre cop però a censar guacamaies verdes (es veu que hi haig de fer una xerrada i tot, quina mandra que em fa, ara), i dilluns pujo a Las Joyas (ole ole) amb la Sarahy, que vaig a desballestar les trampes que hi vaig posar l'any passat per recollir granes. Per cert, avui he caigut que el poble on estic, tot i anomenar-lo sempre Autlán a seques, té com a nom complet "Autlán de la Grana"... era premonitori això! Evidentment no és la grana de les meves plantetes, ni la grana de capellà, ni tampoc la grana que tinc al matí abans d'esmorzar; no, es refereix al color grana, que es veu que aquí el feien artesanalment matxacant uns bitxets (dira que són àcars) de color vermell pujat, que viuen a les figueres de moro... vaja, però com dirien a Itàlia, si no è vero è ben trovatto!