Després d'uns dies desaparegut tornut a donar senyals de vida. El motiu del silenci bloguístic és que vaig estar tota la setmana passada a Las Joyas, entre feinejant amb el desmuntatge i retirada de les meves estimades trampes de pluja de llavors (el que en dèiem el parc d'atraccions pels esquirols, perquè més que trampes per llavors semblen cames elàstiques en miniatura -veure'n foto a http://canpuma.blogspot.com/2008/09/las-joyas-ii-arreglant-descosits.html), i anant de voluntari amb els anelladors locals a mostrejar ocells. La veritat és que m'ho vaig passar pipa revisitant els meus estimats llocs de mostreig de l'any passat, tornant a passar per aquells camins a darrere de la pick-up rebotant amb les sotragades i disfrutant d'uns paisatges, unes vistes i uns companys gairebé immillorables. I acompanyat, un cop més, del luxe del treball de camp en una estació científica on a mig matí et porten un esmorzar mexicà de forquilla a la taula d'anellament... insuperable!
De totes maneres, l'anècdota de la setmana val un paràgraf per si mateixa, i fa honor completament al nom d'aquest bloc. Direu ai, que s'ha trobat un puma aquest, ja! No, tanta sort no la vaig pas tenir, tranquils. Però hi vam estar ben a prop. Dos dies abans de marxar, aixecats de dormir a les cinc per arribar a lloc de fosc per obrir xarxes, mengem un mos, bevem un tè de garañona (planta recollida allà el dia abans) d'una esgarrapada i cap a la camioneta amb en Chamón, que ens porta a tot arreu. L'home ens pregunta, amb un aire de misteri, si no hem sentit fresses una estona abans, com d'animals barallant-se. Jo no, i tu Juanito? No, no, tampoc. Ens diu que ell sí... Engega, fa encara no vint metres que senyala a terra diu, un venado en el camino. Coi, on te'l veu un venado? Osti tu, doncs sí. És a terra, i sembla mort. Ens hi acostem, amb una certa sensació de basarda i mirant als costats. Una única ferida de sang a l'espatlla i el coll trencat. I ben calent, encara. En Grissom i l'Horatio haurien pres mostres de pèls de l'orella, li haurien rascat les càries i li haurien gratat el nas per si moquejava d'alguna grip passada, però el diagnòstic a nosaltres ens semblava claríssim: algun gatet l'havia caçat feia ben poc, i per algun motiu (potser pel soroll que feiem nosaltres i el mateix motor de la camioneta) havia fugit abans d'acabar-se'l d'emportar al seu menjador particular. La veritat és que tot i no veure el gatet amb les mans a la massa, l'escena impressionava una miqueta. Benvinguts a Can Puma!
Per la resta de coses, tot bé per aquestes contrades. El cap de setmana passat vaig fer una visita al Nevado, un altre cop a anellar ocellets (no parem de perseguir-los, pobres!), però això es mereix una nota per si mateixa... que prometo arribarà en breu. A reveure!
De totes maneres, l'anècdota de la setmana val un paràgraf per si mateixa, i fa honor completament al nom d'aquest bloc. Direu ai, que s'ha trobat un puma aquest, ja! No, tanta sort no la vaig pas tenir, tranquils. Però hi vam estar ben a prop. Dos dies abans de marxar, aixecats de dormir a les cinc per arribar a lloc de fosc per obrir xarxes, mengem un mos, bevem un tè de garañona (planta recollida allà el dia abans) d'una esgarrapada i cap a la camioneta amb en Chamón, que ens porta a tot arreu. L'home ens pregunta, amb un aire de misteri, si no hem sentit fresses una estona abans, com d'animals barallant-se. Jo no, i tu Juanito? No, no, tampoc. Ens diu que ell sí... Engega, fa encara no vint metres que senyala a terra diu, un venado en el camino. Coi, on te'l veu un venado? Osti tu, doncs sí. És a terra, i sembla mort. Ens hi acostem, amb una certa sensació de basarda i mirant als costats. Una única ferida de sang a l'espatlla i el coll trencat. I ben calent, encara. En Grissom i l'Horatio haurien pres mostres de pèls de l'orella, li haurien rascat les càries i li haurien gratat el nas per si moquejava d'alguna grip passada, però el diagnòstic a nosaltres ens semblava claríssim: algun gatet l'havia caçat feia ben poc, i per algun motiu (potser pel soroll que feiem nosaltres i el mateix motor de la camioneta) havia fugit abans d'acabar-se'l d'emportar al seu menjador particular. La veritat és que tot i no veure el gatet amb les mans a la massa, l'escena impressionava una miqueta. Benvinguts a Can Puma!
Per la resta de coses, tot bé per aquestes contrades. El cap de setmana passat vaig fer una visita al Nevado, un altre cop a anellar ocellets (no parem de perseguir-los, pobres!), però això es mereix una nota per si mateixa... que prometo arribarà en breu. A reveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada