De congrés a Durango

Del 8 a l'11 d'aquest mes es va celebrar un congrés nacional mexicà d'ornitologia a la ciutat nortenya de Durango. L'equip de la Sarahy Martínez, una molt bona professora del Cucsur d'Autlán i que es dedica a estudiar els colibrís, hi presentaven alguns treballs, i em van convidar a anar amb ells. La veritat és que em feia gràcia veure quin tipus d'estudis feien els ocellòlegs mexicans, o sigui que m'hi vaig animar de seguida. Dit i fet, cap a Durango falta gent. La Sarahy hi anava amb avió, però com que era molt car vaig preferir l'opció autobús. Durango és lluny, a unes 11 hores de camí amb aquest mitjà de transport. Però ànims, tu. Amb en Juanito i la Luz (els de la foto), dos estudiants que presentaven un pòster cada un, vam agafar primer el d'Autlán a Guadalajara (més de tres hores) i després de sopar ràpidament uns tacos agafàvem el de Durango, que a més no era directe, i feia parada a Aguascalientes, Saltillo i Zacatecas. Ens vam passar el viatge clapant (no massa bé, tot s'ha de dir) i vam arribar de bon dematí a Durango. És un estat que queda al nord de Jalisco, només amb Chihuahua a sobre seu abans d'arribar a Gringolàndia, com diuen aquí. Arribant a la capital, ens esperava un paisatge molt diferent del que he pogut veure a Oaxaca, o al mateix Jalisco: sec, sec, sec. Em feia pensar amb l'Empordà eixut de Sant Climent per amunt, amb el seu encant, també. La ciutat de Durango en sí no val massa la pena, només té de bonic la catedral i la plaça, la resta és molt de comerços escampats sense ordre ni concert al llarg d'una avinguda llarguíssima. Vam fer base a un hotelet barat i després d'esmorzar unes "gorditas" (ei, són blat de moro amb un farcit, no us penseu que féssim alguna destrossa entre la població local tampoc) vam anar cap al congrés.

El nivell de les presentacions a les que vaig assitir en general em va agradar força, moltes sobre distribució d'alguna espècie basada en models (vaig pensar amb la Núria, que hauria pogut criticar una mica), acumulació de tòxics en ocells prop de mines a cel obert, projectes de seguiment a llarg terme... Comparat amb el congrés de mastozoologia (mamífers) que hi havia hagut a Autlán feia quinze dies abans, molta més qualitat científica. Al de mamífers pràcticament totes les presentacions eren simples llistats d'espècies, que ja em direu en gent d'universitat. Una una bona experiència, aquest congrés. Va servir per fer bona convivència amb dos bons amics, per conèixer gent nova, per intercanviar impressions sobre el món dels ocells. La part negativa, la poca assistència. El món ornitològic mexicà està històricament fragmentat i enfrontat entre dos parts, i de fet a l'any es fan dos congressos d'ornitologia, un de Cipamex, entitat avalada per un grup d'universitats (de Guadalajara, Yucatán, algunes del nord, Michoacán) i una altra que domina la UNAM (del D.F.). Cadascú va pel seu cantó. És una llàstima perquè això en el que queda és en una manca d'unió (i per tant, de força) que es manifesta en el descontrol que hi ha en molts temes, com per exemple, en la regulació dels permisos d'anellament, o en la manca d'un projecte de seguiment seriós a nivell de tot Mèxic. Com sempre, tot té parts bones i dolentes, aprofitables i millorables. Però en general, l'experiència d'aquest congrés ha estat molt bona. Del viatge de tornada en puc explicar poques coses, perquè me'l vaig passar absolutament tot clapant a l'autobús!

Ara la setmana que ve torna a tocar mostreig, i despedida de las Joyas... aaaai que ja es va acabant això!