Per ser un bon missoulià, hi ha certes activitats de la ciutat que no es poden deixar de fer. Baixar pel riu flotant sobre una càmera de pneumàtic de tractor (!), anar a fer el gelat al Big Dipper o comparar verdures de temporada al Farmers Market en són algunes. Com que els que em coneixeu ja sabeu que sóc força "de vida", les dues últimes (sobretot la segona...) ja les he practicat força. Lo del riu segurament ja arribarà, si la calor repunta aquest agost, que de moment està essent força més frescot i remulladot que el juriol. El Big Dipper (que vol dir "l'Óssa Major") és la gelateria més famosa de la ciutat i fan uns gelats de huckleberry que te'n llepes els bigotis. I el Farmers Market es mereix un comentari apart.
Cada dissabte, si vols verdura de la bona, toca peregrinar cap al Farmers Market. De fet n'hi ha dos, un al costat del riu, on venen més cosa de menjar in situ, i l'altre més endins del downtown, que és on més varietat de verdura hi ha. No és un mercat típic. És un mercat sobretot local, i directe, on el productor ven directament al client, sense intermediaris que s'hi facin la barba d'or. I molt sovit, també ecològic. Els venedors, la gran majoria, són gent de Missoula mateix, que venen el que fan créixer a l'hort. També hi ha pagesos dels voltants (sobretot del Flathead Valley) que porten les seves cireres (em penso que mai n'havia menjat tantes) i bolets (múrgoles!). Si us hi heu passejat una mica, seria com les parades de fora del mercat de Girona, les "dels pagesos". Però n'hi ha moltíssimes més. Una cosa que sorprèn: molts dels pagesos són xinos, vaja, americans, però que els seus avantapassats devien ser els que van venir a construir el ferrocarril (o a fer d'enterramorts, segons les pelis "de l'oeste"). O que no siguin els desplaçats de la presa de les Tres Gorges...
Fenomen sociològic apart, també criden l'atenció les verdures que venen. Aquí la setmana passada encara podies comprar cebes tendres i alls tendres, i era la primera que veia que tenien tomates. Amb una mica d'afició que tingueu, o de culturilla, ja sabreu que d'alls i cebes tendres allà a l'agost no en trobes, i que de tomates ja n'hi ha de fa dies (de fet ara ja hi ha qui en fa conserva!). A Montana tot va més a poc a poc... Què voleu, si aquí surten de les nevades de l'hivern a finals d'abril, i hi tornen a l'octubre. Que llarg que es deu fer l'hivern en aquest país!
Un altre exemple que tot va més a poc a poc, i fent un avanç de la feina que estic fent (per desmentir una mica, una mica i prou, que només estic de vacances...): en boscos que s'han cremat, si aquí mires els ocells que hi viuen durant els 4 primers anys, els de matollar passen de no ser-hi a representar un 10% de totes les espècies que hi viuen, que no és gaire tinguen en compte que a les pinedes que es cremen a Catalunya, en 4 anys passen de ser un 30% a ser el 50%. No només les verdures, les brolles també creixen més ràpid amb la calor mediterrània...
Cada dissabte, si vols verdura de la bona, toca peregrinar cap al Farmers Market. De fet n'hi ha dos, un al costat del riu, on venen més cosa de menjar in situ, i l'altre més endins del downtown, que és on més varietat de verdura hi ha. No és un mercat típic. És un mercat sobretot local, i directe, on el productor ven directament al client, sense intermediaris que s'hi facin la barba d'or. I molt sovit, també ecològic. Els venedors, la gran majoria, són gent de Missoula mateix, que venen el que fan créixer a l'hort. També hi ha pagesos dels voltants (sobretot del Flathead Valley) que porten les seves cireres (em penso que mai n'havia menjat tantes) i bolets (múrgoles!). Si us hi heu passejat una mica, seria com les parades de fora del mercat de Girona, les "dels pagesos". Però n'hi ha moltíssimes més. Una cosa que sorprèn: molts dels pagesos són xinos, vaja, americans, però que els seus avantapassats devien ser els que van venir a construir el ferrocarril (o a fer d'enterramorts, segons les pelis "de l'oeste"). O que no siguin els desplaçats de la presa de les Tres Gorges...
Fenomen sociològic apart, també criden l'atenció les verdures que venen. Aquí la setmana passada encara podies comprar cebes tendres i alls tendres, i era la primera que veia que tenien tomates. Amb una mica d'afició que tingueu, o de culturilla, ja sabreu que d'alls i cebes tendres allà a l'agost no en trobes, i que de tomates ja n'hi ha de fa dies (de fet ara ja hi ha qui en fa conserva!). A Montana tot va més a poc a poc... Què voleu, si aquí surten de les nevades de l'hivern a finals d'abril, i hi tornen a l'octubre. Que llarg que es deu fer l'hivern en aquest país!
Un altre exemple que tot va més a poc a poc, i fent un avanç de la feina que estic fent (per desmentir una mica, una mica i prou, que només estic de vacances...): en boscos que s'han cremat, si aquí mires els ocells que hi viuen durant els 4 primers anys, els de matollar passen de no ser-hi a representar un 10% de totes les espècies que hi viuen, que no és gaire tinguen en compte que a les pinedes que es cremen a Catalunya, en 4 anys passen de ser un 30% a ser el 50%. No només les verdures, les brolles també creixen més ràpid amb la calor mediterrània...
1 comentari:
Farmers Market! d'aquests tambe n'hi ha al Canada. A Peterborough ja hi he anat, ja t'ho vaig dir. Ja pots nar voltant nen, que com a Catalunya costa trobar clima m'es bo. Aqui l'estiu molt be, pero l'hivern deu ser bastant horroros.
Publica un comentari a l'entrada