Promès quedava un escrit sobre el Nevado. Us explico: el meu amic Poncho i uns quants més van començar fa 4 anys una estació d'anellament d'ocells hivernants a 3.000 metres, en zona de pastures abandonades i bosc d'avets, que està resultant ser una mina per la quantitat d'ocells que s'hi agafen. Aquest cap de setmana, entre els dos dies en vam anellar 200, i deien que era una jornada molt fluixa. D'aquests, la meitat colibrís que ara van com bojos buscant les flors de sàlvia que estan tot just despuntant (el pic de floració de sàlvies, aquí, és al desembre-gener!). Però més enllà dels ocells, el més interessant era l'organització que portaven aquella gent. Vam ser 14 persones, dividint la gent en equips que anaven a treure ocells de la xarxa, altres que anellaven, i altres que es dedicaven a la intendència (fer l'esmorzar, fer el dinar, etc.). L'acampada a 3.000 metres també és una experiència, i tot i que aquí és novembre i encara anem amb màniga curta, allà dalt de nit feia força fred, la veritat. Res que no s'arregli amb un foc de camp i uns acudits abans d'anar a dormir a les tendes. Tant per a la gent que li agrada el camp, com per a qui li agradin els ocells, una de les millors experiències que es poden fer a Jalisco de novembre a abril, segur!
Aquesta setmana, força feina pel cucsur, però també un parell de sopars, quedar amb la gent... molt tranquil·let. I aquest cap de setmana, que ha sigut de pluja intensa tots 2 dies, també ha estat ben aprofitat. El dissabte vaig poder anar a una festa major! La del Chante, un poble que queda a mitja hora d'Autlán. La veritat és que s'assemblava i força a qualsevol festa major de poble de les rodalies de Girona, barraques de vendre beguda i menjar, paradetes de fira, etc. Això sí, la música en comptes d'un concert, la posaven quatre o cinc bandes que tocaven a la plaça, banda de Jalisco que vam aprofitar per ballar una estona i practicar alguns passos. I ahir diumenge, cap a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara! Com potser sabreu, la més important a nivell internacional després de la de Frankfurt, i en la qual fa uns anys Catalunya hi va tenir el seu espai com a "país convidat" (ara ja no és país convidat, és "cultura convidada", aquest any era Los Angeles... ja em direu). Impressió general: gran, molt gran! Molts estands, molts llibres, molta gent. Si hi vas amb temps, et pots passejar i passejar i fullejar i fullejar multitud d'obres de multitud de països. Al final de passejar-te per allà, però, et venia un cansament de veure rius de gent i de mirar portades de llibre... vam acabar més cansants que si haguéssim pujat una muntanya! Però va valdre la pena. Fent un símil amb Catalunya, podríem dir que era com un dia de Sant Jordi però tancant totes les parades de llibres de Barcelona en un recinte. Un festival del llibre, en tota regla.
I res, perquè no decaigui el ritme avui me'n torno a anar cap a las Joyas a passar una setmaneta, a acabar uns mostrejos de vegetació que han de servir per complementar el meu estudi de dispersió de llavors en pineda cremada, i per donar un cop de mà als ornitòlegs joyeros, amb els que intentarem treure alguna col·laboració articulística... de moment, a fer vida sana a Manantlán un altre cop. A veure si aquesta vegada el puma ens ensenya les orelles...
Aquesta setmana, força feina pel cucsur, però també un parell de sopars, quedar amb la gent... molt tranquil·let. I aquest cap de setmana, que ha sigut de pluja intensa tots 2 dies, també ha estat ben aprofitat. El dissabte vaig poder anar a una festa major! La del Chante, un poble que queda a mitja hora d'Autlán. La veritat és que s'assemblava i força a qualsevol festa major de poble de les rodalies de Girona, barraques de vendre beguda i menjar, paradetes de fira, etc. Això sí, la música en comptes d'un concert, la posaven quatre o cinc bandes que tocaven a la plaça, banda de Jalisco que vam aprofitar per ballar una estona i practicar alguns passos. I ahir diumenge, cap a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara! Com potser sabreu, la més important a nivell internacional després de la de Frankfurt, i en la qual fa uns anys Catalunya hi va tenir el seu espai com a "país convidat" (ara ja no és país convidat, és "cultura convidada", aquest any era Los Angeles... ja em direu). Impressió general: gran, molt gran! Molts estands, molts llibres, molta gent. Si hi vas amb temps, et pots passejar i passejar i fullejar i fullejar multitud d'obres de multitud de països. Al final de passejar-te per allà, però, et venia un cansament de veure rius de gent i de mirar portades de llibre... vam acabar més cansants que si haguéssim pujat una muntanya! Però va valdre la pena. Fent un símil amb Catalunya, podríem dir que era com un dia de Sant Jordi però tancant totes les parades de llibres de Barcelona en un recinte. Un festival del llibre, en tota regla.
I res, perquè no decaigui el ritme avui me'n torno a anar cap a las Joyas a passar una setmaneta, a acabar uns mostrejos de vegetació que han de servir per complementar el meu estudi de dispersió de llavors en pineda cremada, i per donar un cop de mà als ornitòlegs joyeros, amb els que intentarem treure alguna col·laboració articulística... de moment, a fer vida sana a Manantlán un altre cop. A veure si aquesta vegada el puma ens ensenya les orelles...
1 comentari:
Ostres tu! Com t'ho montes, eh? Que guai, aprofita l'experiència!
I... si veus El Puma... fes-ne alguna foto abans de marxar per cames,eh? ;) I dóna-li records de part meva.
Cuida't, un petó.
Publica un comentari a l'entrada