dimecres, 20 d’agost del 2008

L'estació científica de Las Joyas

Avui us presento la base d'operacions dels investigadors del CUCSUR: l'estació científica Las Joyas. Situada a uns 1.900 metres d'alçada, a 1 hora i mitja d'Autlán en cotxe, l'estació és una mena de paradís per a qualsevol biòleg de camp: dorms en cabanes de fusta amb llar de foc, dues cuineres excel·lents et preparen l'esmorzar i el dinar cada dia, que és de primera qualitat (potser és el lloc on he menjat millor, i no em queixo de la qualitat del menjar mexicà en general) i en abundància, no et quedes mai amb gana. A més a més hi ha un laboratori i una sala de conferències, més les cabanes on viuen el personal que s'encarrega del manteniment de l'estació. Aquest personal t'ajuda en el que faci falta, és 100% suport a l'investigador, arribant a l'extrem que si t'has d'aixecar molt aviat i ho demanes, et porten l'esmorzar al lloc de mostreig (!!). El més comú és que et portin amunt i avall amb les camionetes 4x4 i t'ajudin a carregar el material. Però el millor de las Joyas és on està situat: enmig d'uns boscos fantàstics, entre pinedes i rierols envoltats de bosc mesòfil (amb elements tropicals), unes bardisses exuberants. Amb aquest ambient, què no voleu que estigui ple de bestioles! Els venados (cérvols) s'acosten fins a tocar les cabanes, els pumes i els jaguars deixen les seves petjades als camins i els conills i els tejones (coatís) travessen el camí quan vas i vens amb la camioneta. I d'ocells, un festival. Aquí us en deixo unes quantes fotos, fetes al voltant de les mateixes cabanes on dormim i passem l'estona quan s'acaba la feina.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara sí que podré seguir la pista del pájaru

Mar-i-ona ha dit...

Ueeei, algun d'aquests senyors de les fotos... jo el conec: el verd i vermell... és El fantabulós... no??

M'alegro que facis un blog, que ja trobava a faltar saber alguna cosa de tu mentre passes aquesta època de la teva vida al paradís que deu ser Las Joyas...

T'aniré llegint!

Anònim ha dit...

No Mariona, és un parent proper i prou, però no l'és pas el quetzal. A aquest li diuen ocell bandera, perquè té els colors de la bandera mexicana, o també "coa", pel cant que té. Als quetzals a Mèxic se'ls ha d'anar a buscar lluny, al sud, per Chiapas...

Mar-i-ona ha dit...

Però un Trogon sí que ho és, no??

Un petonàs,)

Mar-i-ona ha dit...

Ja vaig estar-me'l mirant força estona... no té els plomalls esperrucats del cap del Quetzal mascle. -Podria ser una femella- vaig pensar, però no, perquè té el ventre vermell i les femelles quetzals el tenen gris...

Uau... tira moltes fotos (suposo que no cal que t'ho recordi... ;P)

Anònim ha dit...

Pepe!!

Aquesta estació té una pinta genial, hi ha d'haver una tranquilitat increible!


Un petunas mediterrani i continua disfrutant!

Cilia.