
Avui us presento la base d'operacions dels investigadors del CUCSUR: l'estació científica Las Joyas. Situada a uns 1.900 metres d'alçada, a 1 hora i mitja d'Autlán en cotxe, l'estació és una mena de paradís per a qualsevol biòleg de camp: dorms en cabanes de fusta amb llar de foc, dues cuineres excel·lents et preparen l'esmorzar i el dinar cada dia, que és de primera qualitat (potser és el lloc on he menjat millor, i no em queixo de la qualitat del menjar mexicà en general) i en abundància, no et quedes mai amb gana. A més a més hi ha un laboratori i una sala de conferències, més les cabanes on viuen el personal que s

'encarrega del manteniment de l'estació. Aquest personal t'ajuda en el que faci falta, és 100% suport a l'investigador, arribant a l'extrem que si t'has d'aixecar molt aviat i ho demanes, et porten l'esmorzar al lloc de mostreig (!!). El més comú és que et portin amunt i avall amb les camionetes 4x4 i t'ajudin a carregar el material. Però el millor de las Joyas és on està situat: enmig d'uns boscos fantàstics, entre pinedes i rierols envoltats de bosc mesòfil (amb elements tropicals), unes bardisses exuberants. Amb aquest ambient, què no voleu que estigui ple de bestioles! Els venados (cérvols) s'acosten fins a tocar les cabanes, els pumes i els jaguars deixen les seves petjades als camins i els conills i els tejones (coatís) travessen el camí quan vas i vens amb la camioneta. I d'ocells, un festival. Aquí us en deixo unes quantes fotos, fetes al voltant de les mateixes cabanes on dormim i passem l'estona quan s'acaba la feina.
6 comentaris:
Ara sí que podré seguir la pista del pájaru
Ueeei, algun d'aquests senyors de les fotos... jo el conec: el verd i vermell... és El fantabulós... no??
M'alegro que facis un blog, que ja trobava a faltar saber alguna cosa de tu mentre passes aquesta època de la teva vida al paradís que deu ser Las Joyas...
T'aniré llegint!
No Mariona, és un parent proper i prou, però no l'és pas el quetzal. A aquest li diuen ocell bandera, perquè té els colors de la bandera mexicana, o també "coa", pel cant que té. Als quetzals a Mèxic se'ls ha d'anar a buscar lluny, al sud, per Chiapas...
Però un Trogon sí que ho és, no??
Un petonàs,)
Ja vaig estar-me'l mirant força estona... no té els plomalls esperrucats del cap del Quetzal mascle. -Podria ser una femella- vaig pensar, però no, perquè té el ventre vermell i les femelles quetzals el tenen gris...
Uau... tira moltes fotos (suposo que no cal que t'ho recordi... ;P)
Pepe!!
Aquesta estació té una pinta genial, hi ha d'haver una tranquilitat increible!
Un petunas mediterrani i continua disfrutant!
Cilia.
Publica un comentari a l'entrada