De vacances

Jelou companys! Tan de temps sense donar senyals de vida, més d'un es devia pensar que se m'havia menjat un grisli d'aquells. Res més lluny de la realitat, el que ha passat és que he desaparescut durant 2 setmanes de vacances a visitar parcs nacionals i coses d'aquestes, amb una companyia immillorable! Una setmaneta al Glacier (nord de Montana) fent una ruta de 4 dies per uns paisatges de muntanya es-pec-ta-cu-lars, acampant al costat dels óssos (en vam veure 4 de negres, negres no perquè fossin lluny precisament, i vam trobar petjades de grislis al fang). Després d'una bona dutxa, agafar els patracols una altra vegada i cap a Yellowstone, casa d'en Yogui. Molt xules les fumaroles i els gèisers i els jacuzzis d'aigua turquesa plens de bacteris fent la xup-xup. El paisatge d'allà també té lo seu per un focòleg com jo, és una pineda que està regenerant després de que l'any 88 es cremés gairebé del tot. De fet ens en vam trobar un en directe, d'incendi (que cremava des de feia mig mes i que deixaven cremar, sota un mínim control... i tot ben explicat amb panells a la carretera, com el foc forma part dels ecosistemes, etc., quina diferència!). I de bitxos és un safari, ni més ni menys. Gent a tot arreu parant-se a fotografiar tota cuca viva. Això sí, d'animals n'hi havia per donar i per vendre: cérvols, cabirols, antílops, bisonts, cabres, coiots, oques, ànecs, blauets, llúdrigues, óssos (sí aquest cop vam veure el grisli! encara que va ser només el cul i de nits corrent davant el cotxe, pobre Yogui)... i bueno, i els llops què? Sí, els llops són potser lo que teníem més ganes de veure, però ens vam haver de conformar amb sentir-los udolar lluny, un vespre veient fer-se fosc en una vall inacabable plena de bisonts i antílops, quina postal, i quina banda sonora! Un cop enllestit Yellowstone, que mira que n'arriba a ser de gran, vam fer cap al sud a un altre parc nacional, el Grand Teton. Sí, el nom se les porta, no és perquè soni millor ni pitjor, sinó perquè vol dir just el que us esteu pensant. Vol dir "el gran mugró" (toma!), en francès, i realment li van posar uns francesos que anaven per allà caçant castors i venent pells, quan van veure la forma de les muntanyes, ara imagineu-vos lo necessitats que devien anar pobres. Jo mira que tinc imaginació eh, però la forma aquesta no li vaig veure per enlloc... Allà vam veure més cérvols i un altre ós negre, i vam enganxar el camí de tornada. Érem a Wyoming, veníem de Montana i encara ens quedava Idaho (tercer estat que visitàvem). El camí entre Idaho i Montana és lo més semblant a estar al cul del món que us pogueu imaginar: una autopista per nosaltres sols, i no exagero. I per més inri, entrant a Montana entens perquè és l'estat amb menys densitat de població de la unió. Durant km i km, només valls plenes de matolls, i com a molt alguna vaca. Tan desert estava que casi ens quedem sense gasolina, perquè no vam trobar ni una trista gas-esteixon en tot el dia. Però renoi, quina mà de wilderness que vam veure!

Les fotos encara les estic triant (ei que aquesta setmana he acabat la introducció de l'article ja, i només queda discutir, però sense enfadar-se), ja n'arribaran més la setmana que ve. I si no, quan torni nens, que això ja s'acaba i les fires són aquí al costat! A reveure!