Una setmana més a las Joyas, aquest cop tota sencera, amb més pluja que mai. Deien que cap a finals de setembre ja deixava de ploure però renoi, sembla que les tempestes tropicals i els ciclons li han agafat gust a la costa pacífica (vaja, de pacífica, res) i vam començar dilluns amb un i hem acabat dissabte amb un altre. Un dia de treva entremig, només. En general aquí a l'època de pluges plou només a la tarda, però aquests dies s'hi ha posat al matí, també, i amb ganes. Don Palillo, un senyor de 65 anys que s'ha passat mitja vida treballant a Las Joyas (és un geni aquest home), diu que segons les llunes i no sé què més, que si ara estem així s'estarà plovent fins a mig octubre. "Septiembre, mes llovedor", diu ell. I la resta diuen "Eeey", i fan que sí. A l'octubre es veu que comencen "las secas", que espero amb candeletes. La sort és que he estat 4 dies posant xarxes per agafar ocells i veure la seva dieta al bosc mesòfil, i allà els arbres et fan de paraigües. És com si plogués dos cops, primer del cel a les fulles i després de les fulles al teu cap. Però l'avantatge és que no et cau el ruixat de cop, sinó les gotes a poc a poc, i clar, sempre és millor això que quedar-te xop en dos minuts, que és el que passa fora del bosc. I després d'aquests 4 dies, a fer censos d'ocells, a buscar els dispersors potencials de granes de fruits en llocs cremats. Lo fotut és que anàvem a un lloc que queda lluny de les cabanes, i amb lo malament que s'han posat els camins de fang, ja no s'atreveixen a entrar-hi amb els 4x4 (l'altre dia se n'hi va quedar un d'esconyat que amb prou feines el van poder estirar per treure'l) i hi tenim una hora de caminar, muntanya amunt. Estem fent cames, això sí. En Juanito, l'altre ornitòleg que ve amb mi, diu que s'està "enflacando" amb tant de pujar pendents entre els pins. En fi, que tornarem fets uns figurins...! De totes maneres avui ja no hi hem pogut anar perquè se'ns ha posat a diluviar de bon dematí, o sigui que "ni modo", a esmorzar bé s'ha dit. Ai per cert, de gatot encara no n'he vist ni un... y el puma, apá? Ay mijo, saaaabe!
I demà a la nit, el Grito!
pd. El 20 de setembre, Matagalls-Montserrat! Endavant les atxes els que la feu!!
4 comentaris:
Oropendulaaa!!
Com ha anat el Grito? Y el dia de la Independència? Has vist moltes bandes o què?
Un peto català!! (per allò que deiem de la part catalana que trobes a faltar!) hehehe.
viva mejico ca...!!!!
Cilia
josep,
he llegit gairebé tot el teu bloc i la veritat és que tot plegat té molt bona pinta. però vaja, ara que ja estic gairebé instal·lat a girona-m'enamora, ja tindrem ocasió de veure'ns i que m'expliquis els detalls de tot plegat.
endavant fins a l'últim segon!
edu
Hollaaaaaa!
Ostres, no tinc perdó! Avui tot just m'he guardat l'adreça del blog al meus preferits!! Però no pateixis, ja m'hi ententindré amb calma perquè en aquests moments no tinc gaire res per llegir. De manera que abans de començar un llibre, em posaré a llegir la petita novela d'en Josep!!
Un pregunta ... treballes tu per aquí? Perquè per les fotos que he vist ... només t'he vist passejant i badant, i ... la foto de l'estació doncs potser te la van passar. Qui ho saps! Jo segur que no!!!
Bé, cuida't moltíssim i per cert ... tornes per Nadal?
Una abraçada ben forta,
Núria Roura
Ai Nurieta, Nurieta... Sí que tornem per Nadal sí, de fet abans i tot (el 10 de novembre toco el dos d'aquí), ja ens veurem per Girona espero! Ei i treballar, no sigui dit tu! Que ens fem uns farts de caminar amunt i avall fins els llocs de mostreig que ni t'ho explico!
Molts records!!!
Josep
Publica un comentari a l'entrada