Doncs sí gent, al final m'he decidit i he fet un bloc per explicar com van les meves peripècies per les terres dels mariachis, el tequila i el chile. Com ja sabreu, sóc a Jalisco, un dels estats de l'oest de Mèxic que té el privilegi de tenir tan alta muntanya (part de la Sierra Madre Occidental el travessa) com el mar i la platja, a la costa del Pacífic. Vaja, més o menys com la província de Girona, però amb la petita diferència que el mar és un oceà enorme i les muntanyes s'enfilen per sobre dels 4.000 metres d'alçada. Per fer-vos una idea de la riquesa de paisatges que hi ha, diré que hi ha gairebé tots els tipus de bosc que un pot trobar a Mèxic: pinedes, alzinars-rouredes, bosc mesòfil (tropical humit), selva mitjana (bosc tropical sec), selva baixa, manglars... vaja, una mica de tot. I és que aquí hi ha, ves per on, el límit entre els biomes temperat i tropical, d'aquí ve tanta diversitat!
Amb aquest bloc la meva intenció és anar explicant com em van les coses i com és aquest país amb els ulls d'un català que voldria tenir més temps per contestar correus i enviar fotos als amics, companys i familiars. O sigui que espero que us agradin les meves cròniques mexicanes, de natura i de costums, de paisatges i de gent, que intentaré amanir amb un bon grapat de fotos perquè us feu una idea de com són aquests indrets.
pd- Ah, si us pregunteu pel nom del bloc, sí, no esteu pas equivocats: al lloc on faig la feina (hi vinc per fer part de la meva tesi, no us penseu que són pures vacances tampoc!) hi ha un grapat de pumes, que han fotografiat els companys de la UdeG (ei, Universidad de Guadalajara!) i dels que ja he pogut veure'n petjades i caques, a veure si algun dia se'n deixa veure algun de cuerpu enteru! També hi ha jaguars (que es mengen els cavalls dels pagesos), ocelots, armadillos, serps de cascabell... i evidentment, una munió d'ocells!
Amb aquest bloc la meva intenció és anar explicant com em van les coses i com és aquest país amb els ulls d'un català que voldria tenir més temps per contestar correus i enviar fotos als amics, companys i familiars. O sigui que espero que us agradin les meves cròniques mexicanes, de natura i de costums, de paisatges i de gent, que intentaré amanir amb un bon grapat de fotos perquè us feu una idea de com són aquests indrets.
pd- Ah, si us pregunteu pel nom del bloc, sí, no esteu pas equivocats: al lloc on faig la feina (hi vinc per fer part de la meva tesi, no us penseu que són pures vacances tampoc!) hi ha un grapat de pumes, que han fotografiat els companys de la UdeG (ei, Universidad de Guadalajara!) i dels que ja he pogut veure'n petjades i caques, a veure si algun dia se'n deixa veure algun de cuerpu enteru! També hi ha jaguars (que es mengen els cavalls dels pagesos), ocelots, armadillos, serps de cascabell... i evidentment, una munió d'ocells!
1 comentari:
Oooorale! Púchica!
Iam si tens la sort de veure un animalot d'aquests d'una mica més a prop que la majoria d'aquí... però no et passis, que gatets gatets... tampoc ho serien, eh!?
Tira moltes fotos, espero un passe quan tornis, d'aquí... buffffa!!
Publica un comentari a l'entrada